Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 24 de juliol de 2012

RES i TOT

Em moriré sense haver-ho dit tot
malgrat els molts pensaments que flueixen
dins aquest cervell inquiet i creixent.
Però, almenys, sí que hauré somrigut molt. 

2 comentaris:

Miquel ha dit...

En el mon que vivim, manquen molts de somriures , i sobren moltes paraules.Ânims Mònica!!!

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Sip!
Almenys el fet somriure mitiga els dolors ;-)