 |
| Sera Llopis |
Les
peripècies de la ment per cercar recursos ràpids
davant
algunes adversitats, envaeixen tot el recinte
del
pensament amb solucions erràtiques o encertades
per
escapar d’un problema esdevingut. L’esforç per
aniquilar
el contratemps s’ha anat alimentant dels recursos
diaris
que permeten avançar, acabant aleshores destruïts,
minvats
i dèbils. L’esgotament també ha permès l’entrada
d’idees
estranyes que han desaparegut a mida que l’assumpte
s’ha
anat resolent, però que han deixat clots en el camp
de
la reflexió on la infertilitat s’ha fet mestressa i on la pluja
atòmica
ha malbarat bones llavors. Tot i així, perdurem
i
ens modifiquem a cada entrebanc. L’evolució de l’espècie
es
basa en innovar-se i alliberar-se constantment.
