Vull parlar de l’amor, de l’amor
en lletres grans.
D’aquest amor que et torna boig,
de l’amor foll.
L’amor sense bogeria no és amor,
és estimació i prou.
Jo vull parlar de l’amor, dels enamorats
de l’amor,
d’aquest amor que es clava en el
cor i l’ànima;
L’amor de la fletxa de Cupido.
L’amor que et fa dibuixar un
somriure als llavis
quan palpes tot el que arribes a
sentir.
L’amor primitiu, ell que t’omple
d’energia i desig.
Aquest amor que tothom coneix i
que pocs s’arrisquen.
La vida és a amor, la vida és
sentir amor,
la resta son moments per
treure-li el pedestal a l’amor.
L’amor que jo vull és un amor on
les paraules
no se les pot endur el vent, es
l’amor foll, que no l’obsessiu.
Es l’amor que fa estimar la resta
de la vida amb l’esperit punyent.
Ara tinc aquest amor, tinc l’amor
en lletres grans.
