Havia quedat com una boja-paranoica, quan ella no era així en absolut. Unes accions no complertes i una indiferència subtil la van abocar a aquella decisió. Aquí va aprendre que un actua segons el dolor infringit per un altre. L’essència, però, li va quedar intacta i la dignitat minvada, que no desapareguda.
Pintor Vladimir Volegov
2 comentaris:
El temps tanca la ferida i deixa la cicatriu a la memòria, recuperant una dignitat més ufana!
Petons!
Tan de bo!!!!
Publica un comentari a l'entrada