Va
tenir un dia diferent. Va passar el dia, la tarda, el capvespre i la nit i
encara era diferent. Mirava arreu, observant on radicava tanta diferència i no
ho va poder esbrinar. Estava descol·locada . L’endemà tot era com sempre;
igual. Ella, però, va memoritzar cada instant del dia d’ ”ahir” i a la fi va
trobar on estava el punt de la diferència. No era res més que es va sentir viva
altre cop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada