Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 11 de desembre de 2016

Cita al migdia



Estava asseguda davant una taula petitona en una terrassa amb vistes al riu. Esperava  a la seva cita. Cançons italianes sortien d’una finestra de dalt del “Coffe”, local on havien quedat. L’escalfor del sol la reconfortava, eren les dotze del migdia d’un diumenge en ple desembre. Absorta mirant la corrent del riu i assaborint el licor calent típic del país no va percebre l’arribada de la seva cita que en veure-la en aquell estat hipnòtic i de postal es va retenir de saludar-la. El seu cap estava recolzat en una de les columnes i la seva mirada era neta tot mirant a l’infinit. La seva espera va ser eterna, ja que ella havia quedat atrapada en un món on els vius no podien accedir. El licor i la seva malaltia havien xocat i la parada cardíaca havia estat fulminant.


Il·lustració Shelly Bedsaul