Hi havia una vegada un gamarús
que es pensava que era l’únic sabedor
real de molts afers. Era conegut per la
seva
destresa en capgirar qualsevol fet diari.
 |
| Pat Erickson |
La seva veritat exaltava a les altres aus.
Entre elles, però, hi havia una òliba que
deia
que si el gamarús es creia la seva veritat,
no hi havia cap raó per dubtar-ne. Les altres
aus no entenien aquella lògica exposada.
L’òliba tenia un argument molt concret
per entendre al gamarús, i els hi va manifestar.
Aquest gamarús és sedentari, com molts
de la nostra espècie, però ell ha
desenvolupat
una gran imaginació que el permet viure, veure
i sentir el que altres no podem per no
tenir
aquesta habilitat. Aleshores, on radica el que
ens exaspera a tots? Té ell el problema o realment
el tenim nosaltres amb la nostra limitació?
No per ser majoria tenim la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada