INVASIÓ

Antonio Berdi

El petit món d’en Trill estava amenaçat.  Els seus creadors li volien arravatar, no perquè fos un perill per ell, sinó perquè ells no hi podien accedir. Ignoraven tot el que en ell hi succeïa. Especialistes en penetrar en la ment més recòndita estaven disposats a fer el que calgués perquè en Trill entrés en el món que els regia a tots, a tots ells. La manipulació entre les ombres s’estava forjant a espatlles d’en Trill. Ell, des del seu petit món veia apropar-se  núvols de colors enfosquits i va decidir  refugiar-se dins la cova d’en Jolen, un ós bru que va conèixer mentre passejava pel seu reduït món. Tot el que van aconseguir els entesos amb aquella cirurgia va ser que en Trill ja no sortís mai més de la cova de l’ós. Allà dins es sentia segur. En Jolen, cada vespre li explicava històries del que passava a fóra, i quan aquest hivernava, en Trill s’arraulia molt a prop del seu cor i amb els bàtecs  suaus i difusos hi passava temporades  llargues. La no acceptació de mons diferents per part del món absolut està abocat a la pròpia destrucció.