divendres, 25 d’abril del 2014

Pompes farcides

A la sala d’espera, les persones que hi havia s’ignoraven. Una llegia un llibre, un altre escrivia, un mirava el mòbil i la quarta s’entretenia amb un paper de propaganda que li havien donat al carrer. Quan la porta es  va obrir, una jove empolainada i amb posat de domini va comunicar que ja podien passar a la sala de reunió núm.8. Cap d’ells es va mirar, i en fila van seguir a aquella noia que desbordava supèrbia per tot arreu. A la sala hi havia un home ben vestit amb una corbata de color groc xampany, que ressaltava sobre una camisa negre com el carbó.
Es van anar asseient tots a mida que entraven. Un “bon dia” per part de l’home ben vestit va trencar el silenci junt amb el tancament poc suau de la porta fet per la noia altiva.
L’home va començar a llegir:
—Reunits els quatre hereus del Sr. Joan Pou French......
Tomás TAURE ALONSO
Acabada la sessió i amb les signatures corresponents, van sortir d’allà sense tan sols haver-se creuat una trista mirada cap dels quatre. Un adéu a l’home de la corbata groga va ser l’únic dit per un d’ells. Tots els altres es van acomiadar amb un “bon dia”.
L’herència deia:
—Al meu germà li deixo la pena de no haver-se rebel·lat en el moment oportú i 5€ pel desplaçament que això li déu haver costat venir avui aquí.
—A la meva filla li deixo l’alegria de no haver-me de cuidar en el meu deteriorament i 30€ pel ram que segurament ha comprat per posar sobre el fèretre que contenia les meves despulles.
— A la meva dona li deixo les vivències bones i dolentes del llarg de la nostra convivència i tot el meu agraïment per haver-se polit tot els nostres estalvis en benefici propi.
—Al meu fill, li deixo els records que tinc d’ell cada vegada que em venia a visitar, els resguards dels xecs que li donava.
—I totes les meves propietats les deixo a l’associació “Per un món millor”, on l’educació i el respecte cap a la gent gran és la seva principal premissa, i a on cada un de vosaltres teniu la plaça reservada per a aprendre que l’escolta i els actes són la base per la comprensió, l’estima, el respecte i el bon fer. Us desitjo una vida molt llarga... I per cert germà, els 5 € els cobraràs quan et jubilis, Filla, els teus 30€ els cobraràs si vas almenys a dos classes en aquesta associació. I a tu estimada esposa, desitjo que no trobis mai un idiota com jo que et pagui les operacions estètiques que t’han convertit en una cara maca però en un cor negre.

2 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Com al "Plat de fusta": Tal faràs, tal trobaràs.

Fita

Mònica HUIX-MAS ha dit...

Hauria de ser així...