Dos
amigues, dos visions, pocs mots, grans impressions.
—Impressionant!
—El què?
—Aquella impressió impresa sobre la roca.
—Quina?
—“L’IMPRESSIÓ” de l’imperi Imper!
— És més impactant la “PREVISSIBLE” de P. SIble.
—No és probablement la més visible de...
—Per això mateix, perquè no intenta impressionar,
sinó demostrar.
—Demostrar què?
—Que t’impressionen amb el que volen segons on ho col·loquen.
—M’estàs dient que he caigut en el seu parany previsible?
—Impressionat, oi?
2 comentaris:
Bon dia Mònica!
Ostres que Zen t,ha quedat aquest!
M,ha encantat!
:)
jejejejeje.....Molt bon dia Joan! El meu cervell inquiet i calmat alhora!!!
Publica un comentari a l'entrada