De les profunditats, ens visiten
els reis amargats, mentiders i aduladors.
Dels neguits en fan sopes, dels plors
tisanes, i dels dolors espècies.
I amb tota aquesta pitança,
s’asseguren la subsistència
de la seva espècie perversa.
Els mots són petonts o espines com les gotes de pluja sobre la cara...
