Vivien en estatges, hi havia un munt de passadissos i
cambres arreu. Les estructures eren moltes i quedaven separades unes d’altres
per uns quants metres. A fora, les besties alades volaven per la zona, quan
feia vent planejaven com si fossin fulles de paper, i les seves ales quedaven
immòbils i esteses. Vivien conjuntament
amb altres espècies, unes millors que d’altres , però a la fi totes buscaven el
seu lloc per viure, caçar i donar pel sac. Aquesta era la realitat amagada i
que no afrontava la raça dominant, que no era altra que la humana.
diumenge, 19 de gener del 2020
divendres, 10 de gener del 2020
Dalai-Dani
Ballava amb les espurnes de salinitat que li
regalava el mar, aquest no li demanava res a canvi, i això, a ella la
fascinava. Tot i així, ella, va voler oferir-li la més neta de les seves
mirades. Ell, el mar, ho va percebre i li va enviar una onada suau, lenta,
fresca i clara. Ella intuïa que la naturalesa l’escoltava, a la seva manera,
però la sentia. Amb el que no va comptar va ser amb l’aparició d’un Dalai enmig
d’aquella solitud costera. El Dalai li va fer saber que qualsevol raça animal superava amb escreix l’espècie humana.
Ella, ja ho sabia, però quan se li va confirmar un estrèpit de notes i lletres van
començar a dansar amb una eufòria immensa dins el seu petit-gran món.
Dalai significa oceà.
Dani significa justícia de Déu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)