No fumava herbes, tampoc s’alcoholitzava, però el seu dia
a dia era una muntanya russa. Tal com deia la cançó de l’Antonio Flores “viajar
sin moverse del sofà...”, era una experiència estrambòtica, i perquè no dir-ho
també: raura, ruara, rara.... hòstia! Ningú més que ella mateixa podia
entendre-la, i a vegades ni això. Un món particular, una vida sentida, unes
emocions a flor de pell, una suavitat extrema i un comprendre ben diferent de
tot. Avançar a un pam de terra no tenia sentit, però molt menys en tenia tocar
de peus a terra. La vida en sí, no és com li havien venut, ja no la comprava
més, ara anava a comprar als encants, es nodria d’experiències reals que li
arribaven i s’interessava per tot el que no entrava dins la matrix.
Autor pintura: José Manuel Merello
