En llatí : narcissist

Ella el mirava, l’observava, ella era totalment conscient que ell estava malalt,. Ell no ho sabia, però, ell era el melic del món. Tampoc podia dir-li, ja que representava que ella era l’enemiga en el seu món tancat i adormit. No podia fer res per despertar-lo. Ho havia provat, de moltes maneres i sense èxit. Ella va decidir callar, callar per sempre més mentre veia la destrucció que anava deixant ell pel camí. El pitjor de tot, era que ella també veia l’autodestrucció a la que estava abocat.

Draco, Rosea, Liber...

Resum de resum:

El drac es va menjar a la princesa i Sant Jordi va matar el drac, però no va comptar amb la descendència draconiana a través de la rosa i el llibre. Mentrestant el poble anava creant princeses per satisfer als nous dracs, sant Jordi embogia per no trobar una companya guerrera i anava matant dracs per tot arreu. Era com el dia de la marmota per sempre dels “sempres”.

Pena, penita, pena...

Quan descobreixes que ets un número per a l’estat i que t’utilitzen en benefici propi, comences a percebre el que és la vida en realitat. Te n’adones que et manipulen quan, com i on volen. Tu saps el que vols, saps el que sents. Els humans tenim el do de ser manipulats a conveniència inclús en petits comitès. Quan no acates pensaments col·lectius propers veus clarament que tens consciència pròpia i això t’obre a un ventall de coneixements compartits per una minoria escampada arreu de la terra. És un precipici on caus en picat, però com és tan alt tens temps de pensar i sentir, i quan tornes a tocar terra ferma resulta que no t’has fet mal, tan sols has aterrat al món que vols; pla, sincer, autèntic. Tota la resta és una pel·lícula on som un actor més..

SEMPRE

T’estimaré sempre! És el defecte o la virtut, sé estimar i em costa molt deixar de fer-ho! És el meu sinó. Un somni o la pu... la realitat. Tan se val, és el meu món, de fet, és l’únic món que entenc. La llàstima és que no puc anar predicant-ho al vent perquè em titllarien de “loca”, bé ja ho fan, però la vida és això estimar, estimar, estimar riure i ballar, la resta és pur complement. No hi entenc de color, ni de protocols, ni de rancor, ni de males actuacions. Em sento lliure i plena de nostàlgia bona i d’amor pur. Senzillament és això.

Pintura: Etsy

Bones accions

Dedicat a en Mariano de Ball Avança

Ella es deia Maria, ell Joan. Eren grans, anaven a dinars familiars, al cinema, a passejar, de viatge.... Un dia de tants, el fill d’ell va anar a casa de son pare de bon matí. No responia al timbre, aleshores va entrar amb les seves claus i es va trobar amb la casa buida. El llit estava fet, la cuina neta i el silenci era total. El fill, encara astorat va escoltar que la porta s’obria i va veure al pare que entrava satisfet. Ell fill, com no, li va demanar explicacions, ja que s’havia endut un ensurt de mort. El pare se’l va mirar amb una rialla trapella i la va dir: - Home fill! Vaig a dormir a casa la Maria, per res del món vull que caigui del llit! Però continuaven vivint sols.

Pintura: Vaughan Bass

TU, poses el sabó aromàtic

Escric el que percebeixo a través dels sentits i el senderi...el qual no està abocat als protocols.

Aigua clara

Un munt de rius van baixant creuant unes planícies mancades d’arbres i vegetació que els aturin. Els que tenen sort es filtren per una obertura on l’aigua retorna al seu origen. Altres, però van directes a un precipici on acaben morint per no trobar un lloc on quedar-se. Són rius salats,  anomenats llàgrimes. Neixen en unes muntanyes on el color depèn de la genètica.

Bany de Mots