Nuesa

No era màgia, ni truc, ni miracle, ni ella era Houdini. Tan sols els núvols, la boira i la penombra havien desaparegut. Era la realitat en estat pur, la nuesa de la vida amb espurnes que la cegaven en petits moments de caiguda lliure cap a l'infern de Dante. 

Dol

Em toco les mans i jugo amb els dits mentre la pell se m'arruga davant els meus ulls. Les mans; el cor, els dits; l'ànima i la vida; una arruga constant amb punxes verinoses camuflades per tot arreu. 

Fum espès

Asseguda a la repisa de la finestra del petit porxo, mirava l'horitzó. Ella intentava buscar alguna espurna on agafar-s`hi, però no va poder. Res va ser el que semblava. Ella hi havia cregut. Però igual que l'horitzó, ell també era canviant segons el lloc on un es trobava.

Pintora: Marta Moro