diumenge, 28 de gener del 2018
dilluns, 22 de gener del 2018
Reflex
Havia quedat com una boja-paranoica, quan ella no era així en absolut. Unes accions no complertes i una indiferència subtil la van abocar a aquella decisió. Aquí va aprendre que un actua segons el dolor infringit per un altre. L’essència, però, li va quedar intacta i la dignitat minvada, que no desapareguda.
Pintor Vladimir Volegov
divendres, 12 de gener del 2018
diumenge, 7 de gener del 2018
Un jorn, tal vegada...
Estava ennuvolat, el dia era gris, el riu
baixava ple i ella estava absorta al mig de la terrassa amb la música que
provenia de l’ordinador. La lletra de la cançó deia que la Mare de Déu del Món
ens doni consol i ens tregui del cap el que no ens doni felicitat... Ella va esbossar
un somriure sense mirar enlloc, perquè de fet, era a tot arreu i enlloc al mateix
temps. De sobte, va començar a rebre cops d’arreu, no reaccionava, li estaven
fent mal i estava immòbil. La Mare de Déu del Món li va dir a cau d’orella :”ves
a dins ximpleta que està pedregant”. Ella era així, es submergia dins de mons
paral·lels, però els esdeveniments del moment sempre la feien tornar. Algun
dia, però, no tornaria, no perquè no volgués sinó perquè hauria trobat el
veritable portal dimensional.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)