Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 20 de març de 2017

Puresa



Es van conèixer quan ella encara era petita. Els anys van anar passant i la seva complicitat havia crescut en la mesura que ella s’anava desfullant per donar entrada a la formosa que avui era. Ella ho sabia tot d’ell. Ell li parlava dels seus més íntims secrets. Ell l’estimava, ella l’adorava. El jardí era el seu cau d’estimació. Ell l’acariciava i la dutxava Ella li agraïa acariciant-lo amb alguna fulla. Les tardes de primavera s’acompanyaven durant hores i les nits d’estiu gaudien del cel estrellat. Ell era el Sr.Idacra i ella una preciosa morera plantada al bell mig del pati.





Pintora Romina Lerda

diumenge, 12 de març de 2017

Nua=Vestida

Ella sempre era la incògnita, inclús per a ella mateixa. Sort en tenia de les seves amigues, elles l’ajudaven a aclarir-se sempre que podien, tot i que a vegades la seva intervenció no era possible. Ella, amb el temps havia aprés a estar sola i a espavilar-se davant els problemes dels enigmes de la seva vida. Provocava odi i amor al mateix temps, no hi havia terme mig. Ella era la x, i les seves amigues eren la y i la z.




Il·lustració  Anastasiia Bobko

divendres, 3 de març de 2017

Un dia qualsevol




Havien quedat a la terrassa de l’àtic aquella nit., però no s’hi va presentar. La Dacs l’esperava estirada en el balanci tot contemplant la lluna que brillava com mai en un cel fosc i ple d’estels. Es va quedar adormida entre els coixins. La va despertar una carícia de la Plum. Aquesta li va explicar que ell havia sortit de marxa i l’havia tancat a dins de casa. Van passar la resta del dia juntes. Eren les gates de dos veïns.







Pintor Lin Jinfu