Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 28 de setembre de 2016

Fustigació


Quan el va veure a la cantonada del carrer el cor li va fer un tomb. No creia que la pertorbés tant tornar-lo a veure. Ella l’havia oblidat, l’havia aparcat mica a mica a un raconet de la seva memòria, on ja portava temps no aflorant.

—Per què li passava això? Per què el passat tornava?—es preguntava mentre l’observava.— Era una prova?

Immòbil a la vorera, sense apartar la vista d’ell va sobreposar-se, i seguint un impuls intern li va anara a plantar cara.

—Bona tarda senyoreta? Que li poso?—va dir ell amb molta dolçor.

—Res, no vull res. Fa temps que hi vaig renunciar per problemes de salut, però he volgut enfrontar-m’hi i admetre que puc veure’l, puc sentir la olor i no caure en el parany d’engolir-me’n un.


El venedor ambulant de coto fluix de sucre va somriure, però al mateix temps va  pensar que acabava de perdre una venda.

diumenge, 25 de setembre de 2016

La Penyora

La tarda gris d’octubre va submergir a la Ivette en el seu món de melangia, melangia que l’acompanyava des de que tenia us de raó. Ella, n’hi deia la “penyora” que havia de pagar per mantenir-se en aquest món sana i estalvia. Sempre apareixia sense previ avís i en moments intempestius. Avui, però, en sabia l’aflorament sorgit. Acabava de veure una pel·lícula on el diàleg n’era breu i els sentits extensos.
Va agafar l’abric, la bufanda, la gorra de llana i el mp3. Va posar-se els auriculars acomodats a les orelles i es va dirigir cap els Camps Elisis que estaven a dos carrers del seu apartament.
La melangia la cremava i al mateix temps la feia fugir a un món idíl·lic on les carícies, els petons i les abraçades tenien els ingredients que ella anhelava en el món real que no la satisfeia.
Una cançó l’acompanyava constantment, ja que se l’havia gravat reiteradament en una carpeta on el títol era “Bon”.  Caminant entremig de les fulles caigudes i fent passes compassats va tenir el millor orgasme de la seva vida. Filaments de felicitat s’escolaven per les seves venes, llàgrimes arribades de l’ànima regalimaven galtes avall  i un plaer de goig peculiar la van enviar a un món on hi va veure que l’esperança no estava perduda. L’alquímia entre la melangia, l’aire fresc, el color del cel i la seva cançó “C’est ci bon” en la veu de Maximilien Philippe, va fer el prodigi de que tornés a creure en l’amor “pur”. 

dijous, 22 de setembre de 2016

Veure per Creure







S’han d’obrir els ulls de la ment,
els ulls de la cara solament capturen
escenaris. Per la qual cosa, segons
tinguem de desperta la ment podrem
opinar amb criteri i arguments.

dissabte, 17 de setembre de 2016

Canvíem l"usa" per l"usem"




La por, quan ens “usa” ens fa febles,
la por quan la “usem” ens fa lliures.
No hem de témer al saber, i el saber
no està a la vista. No ens quedem
amb el que ens diuen, això tan sols
provoca únicament que no pensem.
Hem d’investigar, no ens podem fiar
de la informació dels medis habituals,
aquests estan infectats i no aporten
més del necessari per tenir-nos
“imbècils” i “acollonits”. Com deia
el profeta: “la veritat us farà lliures”,
però clar, l’hem de buscar, no hem
de permetre que ens la donin mastegada,
ni amb sabor triat. L’hem de mastegar
nosaltres i notar-li el gust que té.
La por tan sols serveix per estar alertes.


dissabte, 10 de setembre de 2016

TV=TELETUBIS

Els programes televisius dedicats en gran part a la política no són més que un entreteniment farcit d’especulacions. Són equivalents, de fet,  al programa de Salvame, on els contertulians criden, es trepitgen i intenten fer la feina dels altres asseguts en una cadira calenta. La paraula s’ha convertit en sons repetitius sense significat i amb notes desafinades que no transmeten res més que fresa.

dijous, 1 de setembre de 2016

Ens ho mereixem!


Som el remat obedient
que no es rebel·la envers
el pastor. Li seguim el rastre
sense negar-nos a l’evidencia.
Tenim un pastor “curt” i un gos
“maltractat”. Som més que ells,
però la inseguretat de la nostra
modesta vida ens frena. Se’ns
mengen tot el prat i se’ns beuen
tot el líquid que ens pertany. I sabeu
què? Anirem a votar per seguir-los
el joc... No som millors que ells!!!!