Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 31 de juliol de 2016

Retorn involuntari




Quan observes el cel a la nit
és com mirar el mar de dia;
immens, inabastable i infinit.
Els seus misteris ens extasien
igual a la droga que ens allibera
de la crua realitat, retornant-nos
a la vida, això sí, quan menys
ho esperes i quan menys ho vols.



Pintura Cristina Alejos

dijous, 21 de juliol de 2016

Pesca fallida


Baixava un bon cabdal de lletres riu avall, amb un munt d’històries. Vaig intentar pescar-ne alguna, però els peixos i peixets s’engolien moltes d’elles. Després d’infinitat d’intents, vaig haver-hi de renunciar, no sé si per l’efecte de la lluna o bé per l’efecte de la gola dels peixos i peixets.... Ara bé, tot aquest malson em recorda una història semblant que parlava de peres, pomes ...

 


“Una ànima en pena pintava pomes
sota l’ombra d’una immensa morera.
Usava aquarel·les l’ànima en pena,
però en comptes de precioses pomes
li sortien formoses peres. Pobre ànima
en pena. Farcida de peres n’estava
la tela, però ni una trista poma.”



...bé, no és el mateix, però fa no fa l’arrel és la mateixa.


divendres, 15 de juliol de 2016

Ningú és Niza, NINGÚ!


N’estic cansada i farta. Estic fastiguejada dels noticiaris i els periodistes “objecte” que no donen més que les notícies que interessen per a crear por i mantenir al personal acollonit  de tot el que està passant en aquest món efímer. Per què no donen les notícies d’arrel ? Per què no diuen tot el que es fa per privar-nos de viure aquest tràngol? Per què no diuen i senyalen constantment als que estan provocant tot això...Per què? Ningú és Niza! Ningú ho és! Tan sols ho són els que eren allà i han perdut la vida. Tanta alerta, tanta alerta... Per què? Seguiu mirant les notícies, seguiu! Així us tindran a tots reclutats. Les notícies reals estan a la xarxa social i no per periodistes precisament, però pocs en fan cas... Per què? Està morint molta gent, aquí i allà, i tan sols donen el que els interessa. Busqueu, navegueu per les xarxes, aquí és on hi ha les veritats. Els telenotícies estan quedant obsolets. Desperteu-vos.! Abans no hi havia res més que els diaris i els periodistes a la ràdio i TV, però ara no cal que els hi foteu cas, diuen el que se’ls hi ordena sinó no cobren. Vinga gent desperteu-vos! Sortiu de la misèria a les que ens volen tenir atrapats. Tot són cortines de fum...busqueu el foc per entendre-ho, teniu moltes eines a l’abast!!!!

dimarts, 12 de juliol de 2016

Resposta fàcil


Vivia entre dos mons, una línia difusa n’era la frontera. Lluitava entre un i l’altre. L’esgotament la portava a límits diversos que desconeixia, i aleshores, els dos mons passaven a convertir-se en infinitat de mons nous on les línies separadores  se subdividien en multitud de franges frontereres. Quan l’espai i el temps ja no podien allargar-se més es pronunciava. Quan es decidia pel “sí” sabia que les coses esdevindrien fàcils, ja que no hauria de donar cap raonament. En canvi, si es decidia pel “no” les explicacions  serien eternes i mal interpretades.
—Telma, que em respons?
—Sí!
—Perfecte!



Pintura: Paula Bonet

dilluns, 11 de juliol de 2016

Tres de Caldes





La filla de la modista de la Rambla va anar a la platja a gaudir d’una refrescant banyada en aigües clares. De sobte va entreveure al mig de les banyistes a la “Pilar del pa”. S’hi va apropar un xic i li va tirar un polsim d’aigua sobre el seu cabell ros, per cridar-li l’atenció. Però el que ignorava la filla de la modista és que el cabell arrissat de la “Pilar del pa” és intocable. Aquesta, en un arravatament,  es va girar tot agafant-la pel coll, sort que no molt lluny d’allà hi havia l”Estrella de can Blanquera” que en veure’n la situació s’hi va llençar de ple. L’enrenou que tres “locas pueblerinas” van desencadenar en una tranquil·la platja de la costa brava, va portar als mossos, a la guàrdia costera i al socorrista de torn a desallotjar la platja, ja que tothom va pensar-se qui hi havia un tauró rondant... Les tres Caldenques, després de ser ateses pels auxiliars de la creu roja  van decidir tornar-se a veure l’endemà amb el propòsit de passar desapercebudes enmig dels tranquils banyistes.

dimarts, 5 de juliol de 2016

Desaprendre



Desaprèn el que t’han inculcat!
La majoria de les creences gravades
amb foc al cervell no són més que això:
“creences”. Amb elles tenien éssers
vulnerables i dominables. La vida és
progrés, les idees s’han d’anar canviant,
ens agradi o no. Si aconsegueixes desfer-te
de les velles ideologies un nou mon apareixerà. 
Obre finestres de saviesa i notaràs com  el cor,
el cos i el pensament s’uneixen com un esclat
de benestar i la vida aleshores serà “ vida”.