Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 29 d’octubre de 2015

Impacte!

Gary Coleman
Es va decidir a comprar-li una bonica peça de roba, considerava que seria bo, ja que sempre sortia nua al carrer. Ignorava on trobaria el que buscava. Provaria primer on ella anava habitualment, però va ser en va, ni allà ni en cap altre lloc semblant  la van poder ajudar. A part de mirar-la de reüll per la petició que feia, també notava una certa angoixa en el personal que l’atenia. Mentre passejava pel centre cercant i mirant es va aturar davant d’un aparador farcit de llums i pedres vistoses de tots els colors. A través del gran vitrall es va veure reflectida i una voràgine de llums envoltaven una zona petita d’una part del centre del seu cos. Era una llum brillant i amb reflexos de colors vius. Aleshores ho va entendre, no necessitava cap mena de retall preciós  per a cobrir el que no es podia vestir. Era així, transparent i sense prejudicis ,tan sols coberta de llum; l’ànima no podia ser vestida.


diumenge, 18 d’octubre de 2015

Rebel·lia

Toñi Sànchez

No entenc gaire les tradicions!
Tampoc, les normes "cançoneres"!
Val a dir que no comprenc gens
el “fer” pel que toca i el “dir” pel
que s’espera escoltar. M’ofego
dins aquests absurds murs,
mancats d’enormes finestrals
i llargues balconades. Em moro,
gaudint de salut, pel protocol establert!
Em marceixo per dins i no cal dir
que per fora també. M’he despertat
de la letargia a la que he estat abocada
durant anys. Ara puc dir que parlo
sense embuts i faig amb gratitud.
No espero l’aprovació de ningú,
més si desitjo estimar-vos a tots.


diumenge, 11 d’octubre de 2015

Silenci sòlid

Dedicat a la Plça.Dr.Narcís Figueres Reixach -Girona


Silenci, com quan la terra respira
per la seva crosta esquinçada.
Sòlid, com els arbres, on fan llars
petits ocells, i on les branques
elaboren pentagrames de notes
insòlites, inusuals, exòtiques.
Silenci sòlid, quan les campanes
t'abdueixen cap una lliure fugida
d’un mera realitat que n’és tan sols
un malson feridor, llunyà i sarcàstic.



Il·lustracióVichy Narvaez


dilluns, 5 d’octubre de 2015

Adéu...

Us escric aquestes lletres tan sols
per dir-vos “adéu”. No és un adéu per
Elena Núñez
sempre, tan sols és un “adéu plumífer”.
Us preguntareu que significa. No patiu,
us ho descriuré amb senzillesa. Aquest,
és un adéu on la persona és queda i
la ment se’n va. No rigueu, que us veig!
Necessito escriure, i per fer-ho necessito
volar. Sé que m’entendreu perquè sabeu
que no us respondré per molt que em crideu.
La habilitat de volar és un do que no penso
malbaratar amb la rutina d’aquest món físic
lligat per les hores, les necessitats i la poca
llibertat de ser un mateix a cada moment.
No em crideu ni per a menjar. Quan he alçat
el vol, les necessitats fisiològiques, ipso-facto
desapareixen. Ara bé, si ho heu de fer, que sigui
tan sols per dir-me que també heu aprés a volar...



divendres, 2 d’octubre de 2015

Cervells "sense nom"


Els cervells són com els pebrots de padró;
no perquè uns  piquen i els altres no, sinó
perquè surten al món totalment “immadurs”.

Hi ha cervells intel·ligents, llestos, pragmàtics, volats, quadrats,  dolents, insípids, maquiavèl·lics, neurastènics, i els que s’anomenen “sense nom”. Com exemple fàcil de comprendre en seria un d’ells el que habita dins el president de la nació espanyola,  que a part de repetir incansablement les paraules;  llei i constitució, no entén gaire, millor dit gens,  que res del que diu té cap mena de significat, ja que no aporta cap ínfima qualitat de discurs i els recursos que té a l’abast ni els llegeix ni els entén.



dijous, 1 d’octubre de 2015

LUMA D'ELPU

                                                                 Gràcies María Dubon !
Hola Mònica,
M’han regalat el teu llibre i vull fer-te arribar la meva opinió i el meu agraïment per la bona estona que he passat llegin-ho.
Luma d’Elpu és una obra plena de delicada tendresa i de imaginació. Una història que captiva per moments i atrapa al lector en una xarxa teixida de fantasia.
Has barrejat realitat i ficció, mons reials e inventats, per a narrar una aventura màgica amb una pinzellada de filosofia vital. La vida, sempre la vida, malgrat el dolor, el patiment, la por o la manca d’amor. La vida com un destí ineludible. La vida en plenitud para suportar la lluita quotidiana.
Felicitacions per aquest treball.
Petons
María
Setembre-2015