Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 30 de juliol de 2015

Tacte conscient




El tacte, aquest sentit tan despert,
i alhora tan adormit. Aquesta delicadesa
que ens desperta l’exquisida afabilitat
que ens agradaria percebre en tot moment.

El tacte, aquesta percepció tan perfecte,
i alhora tan imperfecte. Aquesta tendresa
que ens arrastra a la cruel submissió
que ens endinsa a un plaer efímer.

El tacte, aquest sentit tan vital,
i alhora tan mort. Aquesta exquisidesa.

dilluns, 27 de juliol de 2015

"El més petit de tots"...la recordeu?

El més petit de tots, un símbol per a la Dignitat d'un poble

L'any 1937 el Comissariat de Propaganda va adoptar com a icona de la seva activitat la figura creada per l'escultor barceloní Miquel Paredes: un nen milicià que crida a lluitar contra els facciosos: Se li posà el nom d' "El més petit de tots" en record de la cançó popular "Els tres tambors".

Amb posterioritat es va encarregar una lletra a Pere Quart que va ser cantada amb la tonada de la cançó popular per Emili Vendrell i a Lola Anglada se li va encarregar un conte inspirat en aquella figura.

D'aquella figura se'n van fer milers d'exemplars que eren presents a moltes llars catalanes.

Aquesta figura representava l'esperit de resistència del poble català en la imatge d'un infant que duia a la ma la nostra bandera. D'aquesta figura se'n van fer milers de còpies. Amb el franquisme la majoria es van destruir per por a represàlies.

La Comissió de la dignitat amb la col·laboració d'Art i Miniatures ha promogut la reproducció d'El més petit de tots perquè creu que avui segueix representant al nostre poble i el seu esperit de lluita amb voluntat de ser respectat. És un símbol de la dignitat de Catalunya.


Bibliografia: Comissió de la dignitat : http://www.comissiodeladignitat.cat/

diumenge, 26 de juliol de 2015

"El venedor de pors"

Hi havia una vegada un home de mitjana edat que va prendre la determinació de posar a la venda totes les pors que ell posseïa. En poc més d’una setmana les havia venut . Cadascuna d'elles havia anat a llars diferents. No pensava que pogués vendre-les, ja que la majoria de les ànimes fugen d’elles. Però l’èxit havia estat rotund. Tan sols se’n va quedar amb una, aquesta no la va incloure a l’anunci que va posar al diari. Podia viure sense cap d’elles, però no podria viure sense la que es va quedar, ja que sinó el camí de la vida hagués estat molt avorrit, i ell era dels que li agradava jugar...amb la vida. L’única por que es va quedar va ser la por a la incertesa.

divendres, 17 de juliol de 2015

Pregunta absurda! Resposta clara!




    Quan vaig renéixer
    em vaig preguntar:
    —Per què?
    I una veu subtil em
    va respondre:
    —I per què no?
    Fi del qüestionari!

    Des d’aleshores
    m’empasso llibres
    i sense prendre “Almax”







Il·lustració Tanya Mayers

dimarts, 14 de juliol de 2015

Sort que tinc ales...i no de compresa


Sota l’ull crític del que està assegut
no es pot fer res de bo, ni tan sols
ho intentis, és una veritable pèrdua
de temps. Vaguetat i parsimònia
són les reines amb tron fix davant
les injustícies, les barbaritats,
les humiliacions i les preses de pèl
al què estem abocats la raça anomenada:
“racional”. Sort que em costa posar el peus
a terra! Perquè si hagués de tenir-los ferms
en el sòl d’aquest planeta tal vegada moriria,
però no dolçament, no, no, sinó al més
pur estil de tragèdia grega. Això sí! Amb sàtires
i força ironia fins a l’últim sospir exhalat..


dilluns, 13 de juliol de 2015

Haikus "SIMPLIFICANT LA VIDA" (Pot ferir sensibilitats )




A vegades vols
i no pots i aleshores
quan sí pots no ho vols.

Menges, beus i dorms.
Treballes i interactues.
Et fas vell i et mors.

Som mecànica
amb combustible i filtres.
Titelles del món.

Et penses que vius!
Et creus amb idees i raons.
Esbrina el “per què"?



Il·lustració  Sara Herranz


diumenge, 12 de juliol de 2015

Llàgrimes seques


Thomas Saliot

Borratxa de sensacions visc,
sense cap antídot que em permeti
alliberar-me d’aquesta nebulosa
constant que em trasbalsa i m’envolta.

Marxaré farcida d’aquest món
tan contradictori i ple de malsons
on la lluita per la competència
i les ànimes buides em sentencien.

Embriagada vaig i vinc, aturant-me
en illes d’imaginació on les rutes
més enrevessades em proporcionen
la calma i la bonaventura de ser.

dimarts, 7 de juliol de 2015

DESIG TERRENAL

Trossos de rucs sortits dels socs,
en sou curts d’esperit i ment!
Branques de brucs de soca arrel,
en sou bruts a sobre terra!
Pel poder que se’ns atorga
i amb permís de les deïtats
us condemnem a l’amargor
de saber qui sou en tot moment.

L’aquelarre de bruixes celebrat
durant la lluna plena de l’únic mes
on els encanteris són possibles,
va traspassar les fronteres del món
real i tots els presidents junt
amb part de la seva comparsa
van haver de dimitir pel fet de sentir-se
llefiscosos i pudents per l’abús de poder
que estaven usant constantment.