Un conte molt antic parlava
de tres perles que hi havia en una muntanya llunyana. Una era blanca com la
neu, l’altra daurada com el sol, i la tercera, deia que era d’un color
impossible de definir. Aquella història passava de generació en generació.
Una matinada, una nena va
anar a despertar a sa mare dient-li que sabia on eren les perles d’aquell conte
que li explicaven de tan en tan.
 |
Daniel Sueiras
|
La mare, mig adormida li
preguntà on eren. La nena, fent-la llevar del llit, la portà davant la finestra
de la seva cambra.
—Mira mare! Les veus?
La mare, amb els ulls
entelats encara, observà a través dels vidres, però l’únic que veié fou el
paratge que tenien al davant.
—No les veig filla!
—Perla blanca com la neu,
mare! Mira la muntanya nevada del davant.
La mare, atordida, la mirà i
somrigué.
—Perla daurada com el sol!
Mira el sol com surt pel darrera la
muntanya nevada, mare.
La mare, sense paraules,
seguí observant a través dels vidres.
Després d’uns moments d’incertesa
es girà i mirant-se a la seva filla li digué: — I la tercera perla?
—La tercera perla són els
ulls que les miren, mare. Perla de color impossible de definir perquè tothom té
els ulls de color diferent.
