Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

diumenge, 31 d’agost de 2014

Coirassa

German Ressarolo



Sóc el que no es veu!
Aleshores, sóc certa?
“Beneïts els qui veuen
perquè d’ells seran ....”
les lletres bordades de mi.

dimarts, 26 d’agost de 2014

DESTRONAT

Mercedes Garcia Bravo




Poc sabedors de res, farcits
de bafarades de mots buits,
han inundat l’estança blanca
on el silenci hauria de ser-ne
el Rei. Destronat i abatut se’n
va en sigil a la recerca d'un nou
imperi on en sigui respectat.

diumenge, 24 d’agost de 2014

Vacances a CATALUNYA

Lucio Diodati
Aquest estiu han escollit  Catalunya per a passar les vacances.
Quin problema hi ha? A la fi, la Costa Catalana i les seves ciutats
han estat venudes com a reclam turístic per la bona ubicació
i la seva història. No ens podem queixar si ells han volgut venir
a veure’ns. Tot i tothom hi té dret. Oferir el nostre país
a la resta del món ha fet que aquests cúmuls d’estiuejants
envaïssin tan grata terra. Amb aquest visitants l’única revolució
a fer és la de la resignació. Tal vegada fora bo no vendre
temperatures que no són possibles de controlar, ni oferir sol
que no es deixa dominar. Aquest any els núvols i les tempestes
han seleccionat la terra catalana per recrear-se. De fet, aquí
es lluita per a la llibertat, i ells són lliures de fer i anar a on vulguin.

dissabte, 23 d’agost de 2014

GROTESC


Molta aigua i poca terra
hi ha en el nostre planeta,
Marie Fox
i la manca del líquid preuat
és la mort per a molts.
Molta sang i poc cos
hi ha en la nostra estructura,
i la manca del líquid vital
és l’agonia  per a molts.
Molt de cervell i poca connexió
hi ha en el nostre intel·lecte
i la manca de noves obertures
és la idiotesa per a molts.
Aigua, sang i cervell són
l’Esperit Sant d’un món físic
abocat a la desaparició
dels grans “jo” coronats.

dijous, 21 d’agost de 2014

INVASIÓ

Antonio Berdi
El petit món d’en Trill estava amenaçat.  Els seus creadors li volien arravatar, no perquè fos un perill per ell, sinó perquè ells no hi podien accedir. Ignoraven tot el que en ell hi succeïa. Especialistes en penetrar en la ment més recòndita estaven disposats a fer el que calgués perquè en Trill entrés en el món que els regia a tots, a tots ells. La manipulació entre les ombres s’estava forjant a espatlles d’en Trill. Ell, des del seu petit món veia apropar-se  núvols de colors enfosquits i va decidir  refugiar-se dins la cova d’en Jolen, un ós bru que va conèixer mentre passejava pel seu reduït món. Tot el que van aconseguir els entesos amb aquella cirurgia va ser que en Trill ja no sortís mai més de la cova de l’ós. Allà dins es sentia segur. En Jolen, cada vespre li explicava històries del que passava a fóra, i quan aquest hivernava, en Trill s’arraulia molt a prop del seu cor i amb els bàtecs  suaus i difusos hi passava temporades  llargues. La no acceptació de mons diferents per part del món absolut està abocat a la pròpia destrucció.

dimecres, 20 d’agost de 2014

RàdioTV Andorra



Entrevistada per Lourdes Prat Ferrer. Escriptora, periodista, productora, presentadora i locutora de programes de ràdio i televisió.

Rebre el seu missatge per fer una entrevista, em va fer baixar per moments a terra ferma. Li dono les gràcies per la seva dedicació i el tracte rebut.



Enllaç:
http://andorradifusio.ad/media/tertulia-literaria-i-proces-editorial-amb-monica-huix-mas-i-elena-aranda


divendres, 15 d’agost de 2014

ULLS CLUCS

Francine Van Hove


La foscor que habita
dins uns ulls clucs quan
la son no arriba, no és
més que una pissarra
negra esperant ser
utilitzada per un sol
guix revelant qualsevol
matís d’aquest món
absurd, irònic, i perible.

diumenge, 10 d’agost de 2014

GINA

Tot era immens! Gegantí!
—Com havia anat a parar
a un món així?- es preguntava
la Gina mentre observava
aquelles monstruositats.
Aquella visió deformada
l’angoixava. Fulles allargades,
troncs amplíssims, insectes
enormes.... la Gina no gosava
moure’s. No volia ser apreciada
per cap inquilí d’aquell lloc tan
estrany i surrealista. La seva
quietud la va dur a la mor. La
marieta Gina havia entrat per
un coll d’ampolla de vidre
sense assabentar-se. Aquest fet
la va fer entrar en una dimensió
totalment desconeguda per a
ella on la sortida era a prop,
però la por al desconegut
li va fer perdre l’oportunitat
de trobar-ne la sortida.

diumenge, 3 d’agost de 2014

Horitzó etern

Rocio Klapes


Digues que el millor del dia
és l’avui, no les inclemències
arribades quan tot dormia
per amanir les vivències
de la jornada no escollida.
Digues que el millor de la nit
és l’ara, no l’esgotament
amuntegat en el zenit
de les hores àrduament
connectades per la gran
xarxa de fils impalpables.