Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 31 de març de 2014

NINGÚ


Ell pensava que tot era un ardit
per robar-li el que tenia, més
li van fer veure que de fet,
ell no tenia res de profit.
Que l’únic que posseïa
eren ossos, sang  i òrgans,
i un d’ells per estrenar.
—Quin?—va preguntar
—El cervell!—li van respondre.
—Però si jo penso—va dir.
—Sí, però només penses
pel que et diuen, no pas pel
que creus.
—Si vosaltres ho penseu, serà així!

diumenge, 30 de març de 2014

PORT BO, dedicat a ells!!!


Javierazul

Estirada en el sofà vermell, amb el somriure visible i els ulls clucs, vola món enllà acompanyada d’una dolça balada que parla de l’aire, la terra, el destí, les cales, el mar i records d’una flor estimada. Diu que tornarà quan mori la tarda pels camins de la mar... Ell vol marxar amb ella, ella no l’escolta. Ell veu núvols, ella el cel estrellat. La cançó parla d’un arbre florit... Ell la vol veure, ella no hi és. Diu que tornarà amb la lluna de març i quan la nit entoni el seu cant. Ell pensa en  ella. No torna mai més i ella obre els ulls negats de llàgrimes per les notes escoltades i les veus especials del grup PORT BO, amb l’havanera Tornaré.

dissabte, 29 de març de 2014

Brúixola


  
FRANCINE VAN HOVE



Em sento viva quan em miren,
però tan sols, quan em miren
com a un “bitxo rar, estrany”,
quan jo el que trobo estrany
és ignorar el que un sent
amagant-se sota preceptes
imposats per massa gent.

dimarts, 25 de març de 2014

Vols saber qui és la Luma d'Elpu?



 1

Tot esdevé caòtic

“Una bombolla creada a partir de microscòpiques gotetes es bellugava a ritme de música salsera. No sabia on anar, i va entrar en una fase crítica…”
Així començava el llibre que tenia entre mans la Luma d’Elpu. Estava mal asseguda a la seva butaca primaveral, com l’anomenava ella. Estava folrada d’una tela suau, plena de flors de tota mena i d’uns colors pastel molt encertats. Sempre deia que volia asseure’s bé per no patir les molèsties musculars de les males postures, però contínuament acabava embolicada entre la manta, els coixins i el llibre que llegia.
 A fora, brillava un sol magnífic després d’haver plogut uns quants dies seguits. Ella sempre gaudia amb aquests dies, li agradaven. Des de petitona creia que eren regals del cel per sentir el recolliment dins la llar. Encara ara, trobava que els dies grisos eren delicatessen.
Estava absorta llegint Marla. La seva protagonista era un ésser infinitament...


Així comença la novel·la LUMA D'ELPU....la podeu trobar a llibreries de Girona i provincia i a Barcelona a la llibreria Espai Literari!