Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 26 de febrer de 2014

Plaf!



Dues desconegudes es banyen en un petit estanc
del final del carrer, les companyes que estaven
amb elles han fugit. Elles dues però,  es mantenen
i conserven la forma arrodonida dels de la seva espècie.
Han estat a punt de tocar-se una amb l’altra, mes un monstre
negre les ha envestit i han desaparegut. De totes les que hi havia
quedaven elles dues i a la fi han desaparegut, també. Eren dues
bombolletes” de pluja dansant en una petita bassa quan
un cotxe les ha xafat sense compassió.

dilluns, 24 de febrer de 2014

Fets a canvi de Paraules



La Regina no deixava de mirar per aquell forat
fosc de la paret de la cambra de l’hotel.
El seu company estava intrigat, ja que ell
d’amagatotis també hi havia mirat i no hi
havia vist res més que foscor. Ella, no obstant,
estava embovada. tenia les dues mans plasmades
a la paret amb un ull tancat i l’altre observant
per aquella rodona. De sobte, ella va retirar
Silente
el cap un pam enrere i se’l  va mirar.
—És espectacular el que hi ha a l’altre costat Clement!
—Però sí és un forat fosc, ja m’hi he fixat....
—Bé, de claror no n’hi ha gaire, però Déu n’hi do el que s’hi veu!
—A veure deixem tornar a mirar-ho...
Ella, es va arraconar una mica i va observar-li la cara.
—Regina! Aquí no es veu res!
—Ja ho sé! Era per comprovar que la curiositat si que et pot,
i indirectament he sabut que tu ja havies mirat abans que jo.

Al mati, en una visita guiada amb els del grup de vacances, havien anat a visitar un castell antic. En Clement davant de la gent s’havia vanagloriat de que ell no tenia la necessitat de fer el tafaner davant de res.
La Regina li va fer menjar les paraules en una petita demostració innocent. Ja feia temps que havia descobert que les discussions no la portaven enlloc amb en Clement. Havia descobert que havia de  demostrar-li amb fets si volia ser escoltada.

diumenge, 23 de febrer de 2014

Mutació


Sera Llopis

Les peripècies de la ment per cercar recursos ràpids
davant algunes adversitats, envaeixen tot el recinte
del pensament amb solucions erràtiques o encertades
per escapar d’un problema esdevingut. L’esforç per
aniquilar el contratemps s’ha anat alimentant dels recursos
diaris que permeten avançar, acabant aleshores destruïts,
minvats i dèbils.  L’esgotament també ha permès l’entrada
d’idees estranyes que han desaparegut a mida que l’assumpte
s’ha anat resolent, però que han deixat clots en el camp
de la reflexió on la infertilitat s’ha fet mestressa i on la pluja
atòmica ha malbarat bones llavors. Tot i així, perdurem
i ens modifiquem a cada entrebanc. L’evolució de l’espècie
es basa en innovar-se i alliberar-se constantment.

divendres, 21 de febrer de 2014

Fugaç


Miguel Prieto


Dibuixar el somni hagut
dins d'un son lleuger i efímer
equival a un projecte fet
i que l’aire s’ha endut.