E T O H G

Asseguda a la cadira de la consulta

de l’oculista, la Lia va seguir

observant el món a través d’unes

lents amb graduació.  Quan

Tora Vega Holmström

el doctor li va preguntar que veia,

ella, va relatar una breu història:

— A la casa hi habita un home

que cada dia puja a la muntanya.

En un explanada hi ha una espècie

de taula on hi fa un ritual, i un pou

d’aigua clara li calma la set. Cada dia

un llamp brillant el saluda...

L’oculista no ho entenia, a la pantalla

tan sols hi havia les lletres  “A M T H Z”.

La Lia va provar diferents oftalmòlegs,

però tots li deien el mateix ”hi ha lletres

davant teu, res més”. Ningú la va poder

curar i va viure tota la vida enmig de relats,

històries, contes, llegendes... Quan es va

morir, sobre la caixa de fusta s’hi van

gravar cinc lletres al atzar: “E T O H G”.

Els Set Insults Cabdals

Marta González Ilustradora

Fill de la gran p...!      Afany de poder/diners al cost que sigui.

Pervers!                       Desordre de la caritat.

Cabró!                         No donar el que ja no s’usa.

Torre-collons!             Parlar molt i no fer res.

Imbècil de 1ª!             Repetir constantment un procés sense posar-hi remei.

Idiota!                         Voler ser el que un no és.

Estúpid!                      Parlar d’un mateix quan l’altre parla d’ell.

Àngels

SagittariusGallery

Àngels blancs envaïen l’aire

de les terrasses contigües.

Les formes desdibuixades

ballaven d’un mode estrany.

Per únic públic tenien dos ulls

atònits. El grat espectacle

succeïa a uns quants metres

de terra; àngels blancs flotant,

àngels blancs ballant. No hi havien

bons ni dolents, tots eren blancs.

Es movien a ritmes diferents

tot acabant desapareixen davant

els ulls fascinats que els observaven.

El vapor que sortia pel tub de la terrassa

es fonia amb el fum de la cigarreta

de la balconada del costat, àngels

de fum en un únic espectacle matutí.

La diferència

Fred Fields

Una ploma blanca atrapada

entre les branques d’un petit

arbre, són el senyal deixat

per un ocell en el seu trajecte

de vol. Una llauna atrofiada

en el sòl d’un parc asfaltat

senyalen el rastre vexat

per humans en el seu viatge

finit per aquesta bella terra.

El buit del res

María Cristina Faleroni

Les paraules;  de res serveixen

si qui les diu no les sent. De res

serveix la música;  si qui l’escolta

no es fon amb les notes. L’amor

d’estimar; de res serveix  si no

s’usa a cada moment. De res

serveixen aquestes lletres; si no

arriben a tan sols un cor. De res

serveix res si el que es pretén

és estar en tot i per a tot. Som

perennes i amb un buf de vent,

“plaf”, desapareixem habitant

tan sols en els cors coneguts,

mes quan arribi el seu “plaf”,

desapareixerem del tot amb ells.

De res serveix res quan es pensa,

es parla i s’actua amb el res.