Repugnància

Com pretenem voler ser humans

com cal si les lleis que hem creat

Henri Toulouse Lautrec

són falses. Lleis fetes sobre paper

on la tinta s’esborra a conveniència

de la classe social a la qual es pertany.

La gent de “bé” se’n surt de qualsevol

falta. La gent “pencaire” treballa

per argumentar i poder-se’n sortir.

La gent  delinqüent continua amb

els mateixos hàbits perquè no té res

a perdre. De què coi ens serveix

la poca intel·ligència que usem

si permetem aquestes lleis "inhumanades".

Admeto

José-Ramón Díaz-Ropero Manzaneque

Jo no em confesso perquè

no tinc poder per a robar

ni misèria per a pispar.

Tan sols em confessaria

per no tenir el suficient

enteniment per estimar.

Salvats

La situació era compromesa, la tensió pul·lulava per l’ambient. Els moviments van quedar estàtics al escoltar-se unes passes que s’apropaven. Les mirades entre ells no denotaven gaire tranquil·litat. De cop, la porta de l’estança es va obrir i l’home que va entrar es va quedar petrificat. Dotze ulls el miraven fixament. L’home, va voler fer un pas enrere, mes el peu no se li va moure. Feia poc que havia arribat el camió de carn fresca per preparar la festa que hi hauria a la nit en aquella masia d’alta muntanya. Hi haurien 200 comensals, però al final van ésser 199. Tothom ignorava on s’havia posat l’afillat de l’amo. Aquella tarda una manada de llops havia accedit a una de les estances per una finestra oberta  por on havien sortit unes aromes especialment fresques per una família famèlica de llops.

Molls

 

Em sobte el mot “aiguamolls”,

ja que l’aigua sempre és molla.

Si n’hi diguessin  “terramolls”

seria més entenedor, tot i que

això no ens és cap problema,

perquè quan sabem el significat

d’una paraula concreta ja no parem

atenció a la forma.  I evidentment,

no és el mateix dir “aiguamolls”

que “molls d’aigua”, com tampoc

 “terramolls” que “molls de terra”.