dilluns, 7 de gener del 2013

Engranatge


No encerto viure en aquest món,
no m’és fructífer. Que puc fer
sinó viure-hi amb força i coratge.
Intento acoblar-m’hi , ho juro,
mes hi ha jorns que crec que no sóc
ni tan sols una vida, més aviat
un engranatge que no ha anat
mai bé del tot. Però com que en sóc
part de la cadena no puc
més que seguir cercant  aquest
ínfim punt on la vida i jo
ens fonem per alleugerir-nos
de l’espai, el temps i la mort.

dissabte, 5 de gener del 2013

QUI SÓN?


—Són tres reis, diuen, un de blanc, un de ros i un de negre.
—Per què la diferència?
—Quina diferència? Tots són reis!
—La diferència entre blanc, ros i negre!
—Ah! Perquè els nens d’arreu tinguin un rei a la seva versemblança...
—I els xinesos?
—Ells no són catòlics! No els hi fan falta els reis d’orient!
—Ah no? Doncs ells pertanyen a “oriente”.
—Sí, són d’aquestes coses extravagants que no s’entenen gaire. Perquè posats a pensar ja em diràs que tenen a veure les joguines que porten aquest tres reis als nens d’ara, amb l’encens, l’or i la mirra que portaven en època ençà...
—Ui! Ara ja m’he perdut del tot. Què és això d’encens, mirra i or?
—Són els regals que els tres d’orient van portar al nen Jesús al portal de Betlem...
—I que en va fer de tot això?
—Era simbòlic; l’or honrava a Jesús com a rei del jueus, l’encens  honrava a Jesús com a Déu, i la mirra era la senyal que Jesús era home i moriria...
—Així, primer el van enaltir i després el van soterrar.
—Dit vulgarment sí...però la història en sí és bonica i l’ha han fet durar i durar...