Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 20 de juny de 2013

Brins de gespa



Emilio Romero
Era finals de primavera, la calor ja començava a assetjar. La Fani, després de dinar, quan el temps ho permetia, s’estirava a la gandula que sa mare havia comprat  en una botiga de mobles colonials. L’havien col·locada sota la morera del jardí, ara farcit de rosers i flors de tots colors. Sa mare hi passava moltes estones en aquell verger, el fruit n’era a la vista. La Fani, quan es despertava de la migdiada enmig d’aquell oasi, feia sempre el mateix ritual; es passejava descalça per sobre la gespa notant així cada bri d’herba a la planta dels peus. En aquesta cerimònia l’anomenava “morta en vida”. Havia descobert els sentits a través de la imaginació. Cada dia, després de la petita dormida, caminava en el seu món real, l’altre ja no el trepitjava mai, un accident la va deixar impossibilitada de cintura cap avall.