Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dissabte, 6 d’abril de 2013

Acer vermell

Javier Nogués



La boirina baixa cap al llac solitari de terra vermellosa.
N’hi diuen la Vall Morada. L’aigua transparent amb fons
roig desprèn olors abstractes que inunden la comarca.
La història relata que en temps remots hi van morir
molts guerrers en una època en que les guerres eren
constants i absurdes. La quantitat de cadàvers era sempre tal que es va  decidir no fer enterraments, senzillament llençaven els cossos inerts dins  l’estany. Des d’aleshores, la terra va canviar de tonalitat i es comenta que el seu color es deu a la sang dels soldats que la llacuna va absorbir.  Quan la calitja rodeja la riba es poden escoltar els laments i l’encreuament d’ espades  d’aquelles lluites infernals. Ningú ha vist mai res, però tothom ha sentit els brams ofegats de combats aferrissats.  Tan sols una mirada va observar escenes esgarrifoses, van ser els ulls d’una nena. Es deia Puka i era filla del  ferrer del poble. Des de la seva visió, va perdre la veu i es va morir ben jove al costat del pantà. Ningú ha vist mai res, però tothom ha escoltat els brams ofegats d’una nena implorant pau.