Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 28 de febrer de 2013

Intervencions magestuoses


—Ma! T’agrada aquesta terrassa?
—El barri m’agrada Pa, sí, la terrassa no m’acaba de convèncer.
—Vaja!
—A mi sí! A mi sí! A mi sí! A mi...
—Calla Lo!
—Però a mi m’agrada Pa...
—Lo, tu no tens vot en aquest cas.
—Sempre igual...
—Quan siguis gran podràs opinar. Ara tan sols t’has d’adaptar a les nostres decisions.
—I si no em faig mai gran, què? Eh! Eh!
—Pa, aquest ha sortit a tu!
—Sí Ma, llest, trempat i guapo com el pare.
—No Pa, ho dic per la seva intervenció constant.
—Pa! Ma! Mireu quina cova mes profunda...
—Looooooooo! Surt d’aquí!
—Aquest Lo és tan curiós com tu Ma. Algun dia tindrem un disgust.
—Pa! Ma! Que és això?
—Loooooooooooooooooo...
—Ja està! Se’ns ha esconyat altre cop...quina creu!
—Pa, si li ensenyessis que no s’ha de posar en els nius de les orenetes ni a les branques primes de tot el que veu no li passarien aquestes coses. Es que té una mania en sentir-se ocellet quan és un colom...
—Maaaaaaaaa!
Coby Whitmore
—Quieta Ma! Ja vaig a buscar-lo jo...
—Doncs...aquest cop ho tindràs més cru...
—Per què ho dius Ma?
—Perquè el tontaina ha anat a caure sobre un piló de fems...
—Ei? No és palla?
—Sí, palla amb fems, que no veus el vapor que surt...
—Maaaaaaaaaaa! Paaaaaaaaaaaaa!
—Doncs jo no el penso agafar...no vull quedar-me amb gust a merda a la boca durant hores.
—Tu has dit: Quieta Ma! Ja hi vaig jo!...recordes?
—Uiiiiiix! Ara entenc el que has dit de la intervenció constant en tot!