Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimarts, 15 de gener de 2013

POLS D'ÀNGEL


—Et dic que sí que existeix!
—T’has begut l’enteniment Joan.
—No en tens prou amb la meva paraula?
—Mira, no em facis riure...la paraula actualment ha perdut tot el significat d’honor. S’ha usat per enganyar, per distorsionar, per donar pel...
—Et proposo una cosa.
—Digues!
—Tu ets més fort que jo...
—Bé, això es veu a simple vista!
—T’ho puc demostrar fent un “pols” ara mateix si vols ...
—Fent un pols?...Entre tu i jo?...Pot ser interessant, si!.. Ja podem fer-lo ara, en aquesta mateixa taula si així ho vols!
—Som-hi! Pensa que encara que no t’ho pugui demostrar visualment ho notaràs físicament...
—Au va, tampoc t’envalenteixis...

Això succeïa en un bar del centre de la ciutat. Els clients de les taules properes van romandre en silenci al veure aquells dos homes amb el colze recolzat sobre la taula i la mirada fixa un amb l’altre, fins i tot el cambrer si va apropar per veure’n el desenllaç. No s’hi havia trobat mai amb una situació com aquella on dos persones tenien pendent a la resta del local.

—Que t’he dit!
—Com...com ho has fet? Però si sé i sé que tu saps que tinc més força que tu!
—Jo no he fet res, ho has fet tu!
—Que he fet jo?
—Fer un “pols d’Àngel”. Fer un pols sense haver tingut en compte les circumstàncies i les variables. Portes tres cerveses, t’estàs medicant per un refredat mal curat, aquesta nit no has dormit. La taula on estem asseguts té una lleugera  inclinació que m’afavoreix a mi. El terra del bar esta fet de pedres, jo tenia una bona pedra on impulsar gran part de la meva escassa força, tu les tens llises i no podies encavalcar-te. El sol et ve de cara i no has vist que abans de començar jo t’havia desplaçat uns centímetres...
—Paaaaaaaaaara, paaaaaaaaara... Sembles un mentalista!!!!
—Has vist que existeix ara?
—Sí, he vist, he vist. El que no m’hagués imaginat mai era que “pols d’Àngel”, fos un pols! M’imaginava pólvores de colors que desprenien els Àngels si realment existeixen.

Màxima: No creguis el que veus i confia en el que no veus.