Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dimecres, 2 de gener de 2013

Dintre-Fora


Es diu que el mateix que hi ha dintre hi ha fora. Aleshores em pregunto que té la terra i que tenen els humans, tant a  dintre com a fora. La exposició que se’m desdibuixa dins el cervell no és gaire creïble, no obstant tampoc em sembla tan grollera. La terra té rius, arbres, nucli...els humans tenen venes, cabells, cor... No hi ha gaire diferència. Podria seguir però crec que amb aquestes petites similituds puc entendre molts elements. El cos crea el càncer, el qual destrueix el seu hàbitat: un ”kamikaze”. La terra ha creat als humans, els quals destrueixen el seu hàbitat: uns “kamikazes”... La vida contra la vida en tots dos casos. Som calques de tot, tots som calques de tot. Ara entenc més el concepte tots som UN. Impressionant! He trobat la fita de tot plegat: l’autodestrucció dintre el concepte creació, i la lluita fora del concepte conciliador. Mare meva...som esclaus encara que no ho admetem. Som servents dintre uns privilegis atorgats fora de tota raó. Tant és que siguis a dintre o a fora, el problema existent és l’aniquilació per tota forma.