Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dilluns, 1 d’octubre de 2012

Desunió


Eren vuitanta, ni una més ni una menys. Anaven en fila índia, totes endavant, cap enrere. A la primera la guiava l’instin, a les restants la confiança. Soles no eren més que negres punts perduts. Juntes eren el seu tot. Unes sense les altres, no sabien fer res . El grup marcava la supervivència. Anaven tranquil·les, desconeixien el perill. Tot d’una, la terra va començar a trontollar. La desgràcia els hi va veure a sobre. Un grup nombrós de bicicletes els hi va passar pel cim. Ells feien esport, elles mudances. Ells van arribat a casa, la majoria d’elles, en canvi, es quedaren mortes en el camí. Les quatre formigues que van sobreviure havien perdut el nord i donaven voltes en si mateixes. Això, però, no va aturar el món.