Les lletres són carícies, les paraules petons, els versos abraçades i el poema cançó.

dijous, 21 de juny de 2012

JUSTÍCIA JUSTA

Silenci, passes estressants venint  cap a la sala. Una història adormida ha sortit a la llum. Ell està ansiós per no saber. Ella, tota digna, es manté asseguda amb les cames creuades i les mans sobre els respatllers. La seva mirada, però, és fixa en un punt del quadre que té al davant. És un paisatge de mar on les ones reboten furioses contra unes roques que enlairen un far vell i malmès.
Silenci, les passes s’han aturat. Ell es frega les mans suoses , la incertesa a la que està abocat l’esta consumint. Les passes tornen a reprendre  el camí, aquest cop no van tan de pressa.
Una veu tosca al llindar de la porta i l’absència dels passes,  els hi anuncia la decisió final: “han perdut el cas”. ..
Ell la mira. Ella el mira. Sense cap so, tan sols amb la mirada, saben que a partir d’ara hauran de batallar emocionalment amb la injustícia d’una justícia nefasta que els fa responsables d’haver seguit totes les normes establertes sense haver causat cap mal a ningú ni haver comés cap negligència.
Els agreujants són pocs i els atenuants molts, això ha provocat que el violador, alcohòlic i drogoaddicte que va trastocar a la seva filla fins la seva mort, sigui reinserit a la societat amb teràpia i medicament a càrrec de la societat i treball fixa sense cap oposició.